Un crit serè. – Als meus Pares –

de Elvira Fustero

Del 9 al 27 de novembre

Elvira Fustero té entrellaçada la consistència artística amb la personal. I això fa que sigui una veritable artista que no necessita cap mena de qualificatiu. Té una obra forta i poètica. Ferma i suau. Brisa i huracà. Si l’haguéssim de definir com un vent no hi ha dubte que seria el cerç. Vent que bufa a la vall de l’Ebre i configura paisatges i persones.

Vida i obra són fruit d’una trobada. La raó i l’esperit. Com la terra on va néixer la seva pintura té set, per això beu amb fruïció del sentiment. És com un crit serè, o com els colors negres que esquitxen les ocres terres que donen també cromatisme a les teles que pinta.

Però al costat de la seva debilitat per la naturalesa pura, font de la seva creació pictòrica, Fustero sent també la fascinació per les realitzacions humanes. Per això les escultures que crea necessiten una visió racionalista que agafa forma en construccions que al·ludeixen més a la raó que el sentiment. És la manera que té Fustero de dir que no perd món de vista. Que la seva sensibilitat no és un aparador poètic que té com a finalitat activar de manera mecànica els sentiments dels altres. La seva obra fuig dels paranys. És autèntica. Les seves escultures tenen també un component lúdic, són com contes explicats a la vora del foc. Petits relats de fantasia que ens ajuden a no perdre la confiança en la vida.

Jaume Vidal – Extracte