JUEVES 21 DE MAIG, 19:00 h

A càrrec de Jordi Sureda Llobet, Doctor en Història del Arte i president del Consell Federal de la Confédération Internationale de Loges Écossaises (CILÉ).

A través de l’anàlisi de diferents obres pictòriques, el conferenciant anirà desgranant la concepció maçònica de la vida. Dins de la tradició maçònica, la mort deixa de ser un final aterridor per a transformar-se en l’eix estructurador d’una existència conscient. Sota aquesta premissa iniciàtica, aprendre a viure és, en essència, aprendre a morir, perquè la finitud actua com un mirall que revela la vanitat del superflu. La Maçoneria no imposa dogmes ni respostes sobre el més enllà, sinó que ofereix eines i un mètode perquè cada individu evolucioni cap a una major autoconsciència. En aquest procés, l’art es converteix en una guia fonamental que, des dels temps més remots de la humanitat fins avui mateix, ha revelat les llums i ombres de la condició humana. En integrar la pròpia finitud, la vida es converteix en una obra que deixa empremta en els altres, transformant el final de la vida en un acte de transcendència.