PAISATGES DE L’AIGUA
mites i llegendes
Vicenta Nevado
del 30 d’octubre fins al 22 de novembre
Inauguració – 30 d’octubre a les 19 h
Visites – dimarts a diumenges d’11 a 14 i de 16 a 20 h
NATURA
En els olis, els matisos entre uns paisatges i uns altres, en certa manera orfes del pas del temps en mans de Vicenta Nevado, se sustenten en la paleta de colors; una gamma que abasta dels freds als càlids i se supedita a lapses temporals específics, com en el cas de la sèrie Las cuatro estaciones, en la qual els arbres sempre se’ns mostren ufanosos i els camps llaurats, però amb coloracions ben diferenciades. En els dibuixos de la Toscana, també hi veiem algun arbre isolat i algun mas que denota la presència humana, però el més rellevant és la bellesa sublim dels traços en la pell dels camps toscans, com si fossin exercicis de cal·ligrafia que en un cas fins i tot abasten el cel.
AQUA
En els olis El Salto de la Novia o La Floresta de Viver Vicenta Nevado se cenyeix a “retratar” l’efecte vivaç de l’aigua de les cascades espurnejant en arribar a baix, a la llera del riu; en canvi, si observem de prop la sèrie de séquies, percebem pinzellades fermes i vitals que ens permetem de visualitzar ben bé el batec del cor de les aigües tranquil·les generadores de vida, com ho testimonien els Nenúfars.
FLORES et FEMINAE
Mentre l’aigua en què semblen surar les nimfees és perceptible, la que mantenen en vida les flors dels gerros és sospitada; són conjunts florals exuberants, allunyats de la sobrietat dels ikebanes, en els quals la vegetació marcida fa l’efecte d’estar vetada. I, com a rúbrica, l’obra Alegria de fluir no sols aplega gran part dels valors tècnics, formals i cromàtics, sinó també els més transcendents; Vicenta Nevado reuneix en aquest oli un conjunt de dones de totes les edats, en què el perfil d’una que està embarassada coincideix amb el d’un revolt del rierol a punt d’embocar l’estany, on, al bell mig, una nena és abillada amb flors al cap i l’estampat del vestit… Són com llegendàries dones d’aigua.
Joan-Lluís de Yebra
Barcelona, 1 d’octubre de 2025
NATURA
En els olis, els matisos entre uns paisatges i uns altres, en certa manera orfes del pas del temps en mans de Vicenta Nevado, se sustenten en la paleta de colors; una gamma que abasta dels freds als càlids i se supedita a lapses temporals específics, com en el cas de la sèrie Las cuatro estaciones, en la qual els arbres sempre se’ns mostren ufanosos i els camps llaurats, però amb coloracions ben diferenciades. En els dibuixos de la Toscana, també hi veiem algun arbre isolat i algun mas que denota la presència humana, però el més rellevant és la bellesa sublim dels traços en la pell dels camps toscans, com si fossin exercicis de cal·ligrafia que en un cas fins i tot abasten el cel.
AQUA
En els olis El Salto de la Novia o La Floresta de Viver Vicenta Nevado se cenyeix a “retratar” l’efecte vivaç de l’aigua de les cascades espurnejant en arribar a baix, a la llera del riu; en canvi, si observem de prop la sèrie de séquies, percebem pinzellades fermes i vitals que ens permetem de visualitzar ben bé el batec del cor de les aigües tranquil·les generadores de vida, com ho testimonien els Nenúfars.
FLORES et FEMINAE
Mentre l’aigua en què semblen surar les nimfees és perceptible, la que mantenen en vida les flors dels gerros és sospitada; són conjunts florals exuberants, allunyats de la sobrietat dels ikebanes, en els quals la vegetació marcida fa l’efecte d’estar vetada. I, com a rúbrica, l’obra Alegria de fluir no sols aplega gran part dels valors tècnics, formals i cromàtics, sinó també els més transcendents; Vicenta Nevado reuneix en aquest oli un conjunt de dones de totes les edats, en què el perfil d’una que està embarassada coincideix amb el d’un revolt del rierol a punt d’embocar l’estany, on, al bell mig, una nena és abillada amb flors al cap i l’estampat del vestit… Són com llegendàries dones d’aigua.
Joan-Lluís de Yebra
Barcelona, 1 d’octubre de 2025
