MEANDRES
Teresa Viñolas
del 3 al 25 d’octubre de 2025
Inauguració – 3 d’octubre a les 19h
Visites – dimarts a diumenges d’11 a 14 i de 16 a 20 h
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels. [ ]
En els meandres grocs de lliris, verds de pau, [ ]
Marius Torres (Lleida, 1910-Puig d’Olena, 1942)
Aquests versos del nostre malaurat poeta inspiren molta part de les peces que s’exposen.
En aquesta exposició podreu veure una mostra de treballs agrupats en diverses sèries i realitzats durant els darrers 15 anys.
Un dels fils conductors és el tema del temps i la natura, on també hi ha implícit el Kairós, el temps de crear un món imaginari, el temps en que sorgeix la plenitud i que ens fan fugir de la quotidianitat, l’instant que esdevé espiritual, sobrenatural, el temps de la contemplació.
Un altre punt de partida és la relació entre dues idees que venen de la tradició clàssica: physis i tékne. Com ho descriu Aristótil, «physis» és correspon amb la natura i el creixement, i «tékne» amb l’art o habilitat de produir alguna cosa concreta.
La paraula «art», del llatí «ars» que tradueix la paraula grega «tékne«, es referia a tota producció que, a partir de l’acció humana, crea una realitat nova.
A la ciutat aquestes dues realitats, la natural i l’artificial, conviuen i dialoguen entre elles. El fet de viure a Barcelona fa molt atractiu el tema.
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels. [ ]
En els meandres grocs de lliris, verds de pau, [ ]
Marius Torres (Lleida 1910 – Puig d’Olena 1942)
Aquests versos del nostre malaurat poeta inspiren molta part de les peces que s’exposen.
En aquesta exposició podreu veure una mostra de treballs agrupats en diverses sèries i realitzats durant els darrers 15 anys.
Un dels fils conductors és el tema del temps i la natura, on també hi ha implícit el Kairós, el temps de crear un món imaginari, el temps en que sorgeix la plenitud i que ens fan fugir de la quotidianitat, l’instant que esdevé espiritual, sobrenatural, el temps de la contemplació.
Un altre punt de partida és la relació entre dues idees que venen de la tradició clàssica: physis i tékne. Com ho descriu Aristótil, «physis» és correspon amb la natura i el creixement, i «tékne« amb l’art o habilitat de produir alguna cosa concreta.
La paraula «art», del llatí «ars» que tradueix la paraula grega «tékne«, es referia a tota producció que, a partir de l’acció humana, crea una realitat nova.
A la ciutat aquestes dues realitats, la natural i l’artificial, conviuen i dialoguen entre elles. El fet de viure a Barcelona fa molt atractiu el tema.
