Entre aquests dos elements es mou fonamentalment l’obra que he anat fent fins ara. Elements indestriables, que per mi, estan íntimament lligats a la pròpia vida i a la idea del pas del temps.

El temps vist des de dues facetes aparentment oposades: d’una banda, des del seu aspecte fugisser, en constant evolució; i de l’altra, des de la perdurabilitat en els rastres que deixa, en les seves cicatrius. En les obres resultants, estan presents, algunes vegades, el joc de la llum, la inestabilitat constant de les seves variacions -tan semblant a la permanent mobilitat de la pròpia existència- mentre, d’altres vegades, hi domina la presència d’empremtes, d’elements en tensa immobilitat, com una simbòlica de tot el que queda guardat en els plecs del temps.

Les capes de pintura, talment com estrats geològics, deixen veure zones d’ombra i de llum, que reflecteixen el substrat emocional, les variades superposicions del “jo”; mostren escletxes per on s’entreveu una cara diferent de la de la superfície, per on es poden percebre altres coses, altres mons.