CONFLUÈNCIES
Maragda Cuscuela
Periodo: de l’1 al 25 de març
INAUGURACIÓN: dimecres 1 de març, 19:00 h.
Visitas: de dilluns a dissabte de 16:00-20:00 hrs
“Donde había un silencio, un espacio deshabitado, un paréntesis,
ahora está la imagen con su magia recién estrenada.
La luz la descubre,
la revela, se apodera de ella,
la saborea, nos la muestra.
En el curso circular de la luz, cuerpo e imagen se penetran….”
(Patricia Cuscuela. La Plata. Buenos Aires)
CONFLUÈNCIES és un encontre de pintura i poesia, d’imatges i paraules procedents de diferents territoris que troben un espai comú.
La primera part de l’exposició està formada per un conjunt de cianotipies creades entre el 2019 i el 2022. Tracten sobre la dona, la terra, la naturalesa o com les persones ens arrelem als llocs i creem vincles amb altres persones i la mateixa natura en entorns contínuament canviants. Aquests són els temes que, amb tècniques diferents, estic treballant des de fa cinc anys en diferents formats i materials dels quals aquí en presento una part.
Amb la llum del sol apareix un món imaginat que no es fa conscient fins que cada imatge finalitza el seu procés de revelat, en això consisteix la Cianotipia. Aquestes obres van acompanyades de textos, realitzats posteriorment a les obres i que les interpreten des d’una mirada poètica.
A la segona part s’exposen aquarel·les i tintes que estan inspirades en el poemari Sargir el Silenci, realitzades entre el 2021 i 2022. Abans havia experimentat la pintura sumi-e que juntament amb l’abstracció em va portar a donar valor i significat al gest ,a treballar amb precisió la tinta i a focalitzar el tema en l’essencial . Amb tintes de color treballo des d’una vessant sòbria, molt continguda i poc colorista, influenciada per aquella simplicitat.
Cosir, refer, reconstruir són conceptes genèrics que trobem en el poemari i que poden abraçar des de les costures amb fil i l’agulla en concret fins a les reconstruccions emocionals. També, però, formen part d’una actitud més àmplia relacionada amb el fet de cuidar i guarir les persones i l’entorn. Les puntades de fil són com arrels que connecten figura i natura.
En el pols de la vida
pelegrins
de l’invisible,
entre
clarobscurs
busquem
la carícia de la llum
( Lluïsa Etxeberria. Barcelona)